Diu una expressió molt mallorquina o balear en aquest cas: “repartir-se es panets abans de pastar”.
Això és lo que pareix que està ocorreguent, amb s'Impost an es Turisme Sostenible (ITS) aplicat pes Govern Balear des de Juny de 2017 i doblat enguany. Lo que se coneix com “ecotaxa”.
Es polítics amb s'excusa de recaptar un nou impost i disposar de més doblers, han fet ses seves càbales, però no han explicat on anirà aquesta recaptació. Sa transparència en aquest cas brilla per sa seva absència.
Com que no sabem a on anirà tota aquesta doblerada, els hi ha sortit un problema.
Tothom ha sentit olor de doblers i no ha quedat associació o institució que no demani sa seva part des pastís de s'impost: des d'associacions ornitològiques a associacions de xeremiers, construcció de pisos de caràcter social, arreglar safaretjos o fer paret seca. No importa si és necessari o imprescindible.
Tothom vol xupar de sa nova mamella turística, quan lo que passarà serà que a més doblers recaptats, més despesa, i se convertirà en una mera excusa. I un altre pic estarem en ses mateixes: gastant més de lo que recaptam i acumulant dèficit.
Mentrestant, sa Platja de Palma o zones turístiques madures amb necessitats imperioses passen a sa coa d'inversions, quan són es motor de sa nostra economia i d’on provenen aquests doblers.
Analisem una mica lo injust que és aquest impost si no se dedica plenament a s’indústria turística, a pesar que sa paraula “eco”, tan de moda, pot cobrir qualsevol cosa avui en dia.
Un des milions de turistes que mos visiten adquireix un paquet turístic. Arriba a Mallorca, s'hostatja a un apartament o hotel que li dóna servici, s’hotel paga IVA, Impost de societats, IRPF, imposts municipals, autonòmics o nacionals. Es turista surt a sopar a un restaurant o a una cerveseria. Un altre pic tots ets imposts en cascada: se compra un capell i un pot de crema solar, lloga un cotxo... Sempre lo mateix, i així, successivament.
Sa nostra indústria d’exportació és es sol i es paisatge, i per sa seva estada entre noltros es turistes són es compradors des nostro producte.
Una fàbrica de mobles radicada a qualsevol lloc d'Espanya no cobra dos euros per cada client que entra a visitar sa seva exposició. Es dia que ven ja obté es seus rèdits i d'ells ha de descomptar ets imposts.
Idò, amb s’ecotaxa, per venir, per entrar i veure es nostro aparador natural, es govern fa pagar an es visitants.
Per reparar es desgast de sa petjada ecològica produïda pes visitants, que efectivament existeix, ses illes sofreixen una sobreutilisació de ses seves infraestructures pes seu major ús, però amb sos imposts actuals haurien d'esser suficients per sa reparació d’aquesta petjada ecològica i mantenir i millorar ses infraestructures adequades a sa nostra indústria exportadora, i res més. I molt manco per baixar dèficits.
Es nostros competidors naturals de sa conca des Mediterrani n’estan a l’aguait. I d’això, no mos ne podem descuidar.
De moment, es gastat escaló de sa porta de l’Almoina de la Seu, encara no ha demanat sa seva part corresponent per arreglar lo usada que està sa pedra, per mor de tantes trepitjades per sa visita de pelegrins i turistes en es darrers 600 anys, però tot arribarà.
Es des pacte recaptador des Govern Balear ja estan maquinant un nou impost. Han demanat ofertes d'una màquina fabricada a Suècia anomenada “Mesurador de Sol Usat”, en anglès “Sun Used Measurer” (SUM), que farà sa següent comprovació: en arribar es turista a s'aeroport o port passarà per un escàner que mesurarà sa pal·lidesa de sa pell des nouvingut; a sa sortida tornarà a passar pes mateix escàner i mesurarà sa quantitat de sol necessitat pes seu canvi de color. Amb això, podrà calcular es nou impost de sortida anomenat “taxa de sol usat” (TSU).
Sent haver donat aquesta idea an es des “pacte per ses persones”. Me perdonin.