Ra da da da da, j’adore. Manhattan Transfer canten meravellosament aquesta cançó, una demostració perfecta del seu potencial vocal a quatre veus. Uns gran artistes. Interpreten aquesta cançó dedicada a l’amor que connecta amb qui l’escolta, un gran missatge positiu i artístic.
Si fem una conversió d’aquesta interpretació a la política, especialment a les Illes Balears, lo primer que trobarem és una gran diferència d’interpretació, els polítics no transmeten missatges positius, més aviat contradictoris i ridículs, els sentiments que transmeten no són creïbles, la majoria de vegades no diuen la veritat, s’enriuen de nosaltres, les seves actuacions a diferència de Manhattan Transfer són el ridícul més espantós per les seves incapacitats i l’única preocupació és no perdre la poltrona.
Cada dimarts en el Ple del Parlament de les Illes Balears és quan es produeix l’actuació estel·lar, la més important dels nostres polítics, en comptes de transmetre transparència, positivisme i voluntat de fer feina pels ciutadans, ensenyen les vergonyes de les seves limitacions, no se’n salva ni un, de cap partit, no saben parlar, no saben expressar-se correctament, desconeixen el parlamentarisme, no tenen el “ savoire faire” que dóna la cultura, el control del temps en el moment, i molt manco la voluntat d’arribar a acords.
Els darrers debats han estat propis d’un circ dolent, quan els actors no ho fan bé, perquè els artistes de circ són mereixedor d’una gran admiració i respecta. Si tinguessin que emular a Pinito del Oro, gran trapezista que es jugava la vida en cada actuació, estarien tot el temps pel terra. Vos imagineu a na Francina Armengol i a Gabriel Company fent un triple salt mortal al trapezi, que per que sigui un èxit han d’estar estretament sincronitzats, amb una gran confiança un amb l’altre per no fallar i un gran respecte pel públic que ha pagat per veurer-los?
Però no, els polítics, en la gran majoria s’enfoten cada vegada més dels ciutadans, que som els que els paguem. Aquets dies passats, la “òpera bufa” és que si tenim el 75% dels descomptes aeris, és gràcies a la bona gestió del PP, el Govern diu que si el tenim és perquè la Francina i els seus actors secundaris han negociat amb Madrid, l’altre, que gràcies al suport donat pel seu partir al Govern d’Espanya tenim el descompte, i tots tan contents, com si no passes res, per cert, un Govern d’Espanya amb un nou President que ha arribat al càrrec per una legal moció de censura amb uns pactes molt difícils d’assumir, ara falta el recolzament de les urnes, a veure si convocarà eleccions aviat, personalment no ho crec. Això és l’únic que saben fer, el ridícul, no es respecten ni a ells mateixos, sols tenim que veure l’actitud del PP al Senat on te majoria absoluta, ara vol passar la badana al PNV per donar suport a la moció de censura després d’haver aprovat uns pressupostos del PP al Congrés de Diputats, una “vendetta”. De tots els que exerceixen de polítics en aquets moments, es podrien comptar amb els dits de les dues mans els que són aprofitables, que creuen en lo que fan, que tenen vocació de servici, que estan per servir als demés i no per servir-se’n, la resta són com una cançó mal interpretada, desafinada, que fa mal a les orelles i al bon gust.
Sense dubte, m’agrada molt més Manhattan Tranfer i la seva Chanson d’Amour, ra da da da da, desprèn sentiments d’admiració a una bona interpretació d’uns gran artistes. A veure si els polítics en prenen nota de les coses ben fetes.