Mai he trobat interessant estar afiliat a cap partit polític, però he tingut la possibilitat de conviure amb el PP i amb el PSIB del pacte de progrés al llarg de diverses legislatures, algunes més amb el PP. He viscut de ben aprop la manera de dirigir els partits polítics dels Presidents de les Illes Balears, Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler, Jaume Matas, Francesc Antich i José Ramón Bauzá, molt diferents d’uns als altres. A diferència entre ells, en Gabriel Cañellas era un home de partit, el va construir, el va fundar amb el seu esforç personal i de molts d’altres, però era ell el que el dirigia personalment.
Dedicava varis dies a la setmana per atendre les necessitats del partit, rebia i escoltava als afiliats que volien parlar amb ell, sabia diferenciar el partit del Govern, visitava les juntes locals molt sovint, quasi cada setmana , especialment quan hi havia problemes, la seva presència, el diàleg i el seu poder de convicció bastaven per posar ordre, era un home de partit.
El President Gabriel Cañellas en els primers anys de Govern va impulsar les bases de la nostre autonomia, i cito: Llei de Normalització Lingüística, va impulsar la construcció de les primeres depuradores, Centres Sanitaris, Centres per la Gent Gran..... Com he dit altres vegades en 28 dies va visitar tots el municipis de les Illes Balears, els Batlles convocaven el Ple i el President els hi demanava les necessitats més importants del municipi, i així va començar la seva primera legislatura. Mai va tenir cap problema amb el català, mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc, ni ell, ni els Presidents Matas, ni l’Antich, tots varen governar amb més o menys encert, tots varen deixar una o varies penyores pel record del seu pas per la política.
A en Gabriel Cañellas se’l recorda per la dita popular “barco de rejilla” o pel túnel de Sóller, s’obliden de tantes coses que va fer o impulsar en benefici del tots els ciutadans. En Cristòfol Soler, mai va tenir una relació massa propera amb el PP, però també se’l recorda per assistir per primera vegada com a President de les Illes Balears a un sopar de l’Obra Cultural Balear, en Jaume Matas, pel Metro, pel Palma Arena o per les carreteres d’Eivissa, amb la ara Consellera Fany Tur encadenada a les obres per aturar-les, un bon espectacle, a en Francesc Antich, per l’enfonsament del vaixell Don Pedro a Eivissa, pel seu bon talant, per la seva relació amb els sindicats i forces socials. Poca gent recorda la reforma dels tres aeroports, la construcció del gasoducte a la península, etc,,, gràcies a la bona relació que tenia amb el Govern de Madrid.
El President José Ramón Bauzá, va obrir la polèmica del català, allà per l’any 2010, com a President del PP de les Illes Balears ja anunciava que si presidia el Govern, eliminaria la Llei de Normalització Lingüística i promouria el castellà i les modalitats lingüístiques de les Illes Balears, mallorquí, menorquí eivissenc i formenterer, va promoure el TIL, una bona proposta però mal gestionada políticament suportant una manifestació de quasi cent mil persones en la seva contra, també se’l recorda per l’amenaça de tancar l’Hospital General i l’Hospital Joan March.
I ara tenim el PP den Gabriel Company, amb un forat a la línia de flotació del partit per mor de les subvencions per la retolació en català a diversos Ajuntaments, i aquí en tenim el problema, les teòriques diferent és sensibilitats i maneres de pensar dins el PP.
Maia Salom, com a Delegada de Govern a les Illes Balears, ha decidit impugnar aquestes ajudes i no ha fet més que reactivar el problema, ha dividit una vegada més el PP de les Illes Balears, els més conservadors no en volen saber res d’aquestes subvencions dels Ajuntaments al català, la troben injusta, en canvi a la part forana i els més nacionalistes, que també ni ha en el PP, estan d’acord en les ajudes, sostenint el criteri de que el català esta més desprotegit que el castellà, i que les dues llengües són oficials, al mateix nivell, per tan és de lògica protegir al més dèbil.
En Gabriel Company té la oportunitat de posar ordre, seny i criteri en aquest tema, ho té força complicat, ja que des de el PP de Madrid li demanen “enfriar” el debat del català, i per altre banda, ell personalment defensa la convivència entre les dues llengües oficials.
Desig i esper que a en Gabriel Company no se’l recordi per no haver aconseguit resoldre dins el partit, el problema de les subvencions al català, encara que del PP es pot esperar qualsevol cosa.
Si volen guanyar les pròximes eleccions, que ja ho tenen complicat, han d’anar alerta en no dividir encara més el partit, en Gabriel Company té el diàleg i capacitat de resoldre el problema sense seguir les instruccions de Madrid, a vegades és necessari pegar un cop damunt la taula per defensar “lo nostro”, la nostra manera de pensar, la nostra identitat, som de les Illes Balears. El PP de Madrid és un altre món, no l’hem d’ agafar com exemple. No ho és.