Hem passat de menjar per alimentar-mos i per subsistir, a sa sofisticació de sa cuina. Plats cada vegada més decorats, amb petites racions exquisides, condimentades amb no sabem què i que entren per sa vista
Es xef ha passat a esser una figura social reconeguda en tots ets àmbits, fins an es punt que es joves dubten entre esser futbolistes o grans cuiners internacionals.
Es conceptes que usen es xefs davant es neòfits mos deixen amb sa boca badada quan sentim pronunciar: emulsionar, esferificacions, perles d'oli, etc. però sobretot crida s'atenció es “trampantojo”.
Parany amb sa qual s'engana an es comensal fent-li creure que veu una cosa diferent a lo que en realitat és, i no ho descobreix fins que ho tasta. Posem es cas d'una tallada de síndria a sa planxa, que per sa seva similitud amb un tros de tonyina vermella confongui sa nostra vista però no es nostro paladar.
Altres personatges de sa nostra societat duen bastant temps sent “trampantojistas”, es polítics.
Aquests mos fan veure lo que no és i ajudats pes seus eufemismes mos serveixen “trampantojos” cada dia, i fins que no hem provat ses seves receptes no queim en sa forma tan subtil d'enganar-mos.
Basta veure uns quants d'exemples de “trampantojos” polítics. Estant en plena crisi econòmica, anunciar-mos que: “A sa nostra economia ja surten brots verds”. “Ses xifres macroeconòmiques demostren que hem tocat fons i sa recuperació econòmica és un fet, prest ho notaran tots es ciutadans a ses seves butxaques”. “No augmentarem ets imposts, en tot cas optimisarem sa fiscalitat”. “En sis mesos hem complit es vint-i-cinc per cent des nostro programa”.“Ses pensions han augmentat respecte a s'IPC i per tant es pensionistes tenen major capacitat adquisitiva”.
Però ets “trampantojos” polítics més important se produeixen en campanya electoral. Es programa d'un partit polític és en teoria on declara sa seva ideologia, valors que defensa, propostes i plans d'acció política. Però com va dir es professor Tierno Galván amb molt de cinisme an es principis de sa democràcia: “Es programes electorals estan fets per no complir-los”.
Es programa és sa cara pública d'un partit, on se diu lo que vol fer, però no descuidem que està fet per atreure votants, existeixen molts d'aspectes de ses creences, valors o principis que no apareixen en es seus manifests.
Això no té importància si s'està a s'oposició, poden arribar a prometre que la Mare de Déu balla enmig de plaça amb sa condició d'acaparar vots, però arribant en es poder han d'enfrontar-se a circumstàncies inesperades que no casen amb ses seves promeses i és quan ets “trampantojos” són més freqüents.
Es nostros polítics estan tan avesats an es fet que tot sigui un “trampantojo”, que normalment confonen sa realitat amb sos seus desitjos i no saben explicar-mos qualque cosa sense acudir an es “trampantojo”.
Un pic rellegit aquest article pens que pentura he confós es termes, a lo millor on he escrit “”trampantojos” hagués hagut de dir simplement mentides, ja que un “trampantojo”, és un engany a sa vista, i una mentida és una manifestació contrària a lo que se sap, se pensa o se sent.