Sempre dic que és mester canviar de tema i no xerrar tant de llengo, però desgraciadament s’actualitat m'obliga a tornar a escriure d’un tema tan llastimós que cou fort en es dos sectors enfrontats a Balears. Me referesc an es sector catalanista que mos vol fer pensar, escriure i somiar en català i an es sector mallorquinista que té ben clar que es nostro article salat és intocable i no pot ni ha d’esser canviat de cap manera pes lalat emprat a Barcelona.
Per veure fins on arriba sa beneitura des líders intel·lectuals des catalanisme insular, me remetré a un fet succeït la setmana passada i que desgraciadament va obrir un fort debat a ses xarxes socials i medis de comunicació. S'absurda reclamació via twitter del senyor Gabriel Bibiloni ─per més senyes pedagog des Departament de Filologia i Propaganda Catalana de s'Universitat de ses Illes Balears, lo que en cristià, i perquè ho entengueu, se’n diu un filòleg de llengo catalana─ contra sa companyia aèria Vueling perquè a sa seva cartelleria s'havia atrevit, amb tot es seu dret i avalat pes propi Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears, a escriure i no , o sia, utilisant s'article salat que tan bé defineix es baleàrics. Idò bé, aquest bon samarità i lletrat en llengo catalana, amb so to arrogant que els sol caracterisar, va tatxar d’ sa companyia aèria i segurament també tots es mallorquins agraïts que alabàvem sa passa donada per Vueling.
Però més trist encara que aquesta mala sortida d'en Bibiloni va esser sa resposta donada per sa pròpia companyia davant ses pressions d’un senyor tan poc agut: