Escric les meves primeres paraules a MallorcaDiario des del tren que connecta Copenhague i Mälmo i que travessa l’estret fronterer de Dinamarca i Suècia a través de l’Öresund Bridge (Pont d’Öresund). Començ a pensar en les facilitats existents per enllaçar dos territoris separats per la mar i que pertanyen a dos països diferents. I al mateix temps, em venen al cap les dificultats que trobam dins la mateixa Mallorca per connectar amb transport públic, municipis contigus.
Dins l’opinió pública existeix un fals tòpic de que la descentralització administrativa és sinònim de major despesa pública i que per tant l’assignació de recursos que se’n fa resulta ineficient per a l’interès general. Aquesta idea és falsa, en tant en quant no podem trobar una correlació directa entre països descentralitzats i ineficiència en quant a la despesa dels diferents ens públics. Si bé és cert que un intent a mig camí de la descentralització competencial que no s’arribi a completar correctament pot generar el que anomenan duplicitats, i en aquest casos, si que hi pot haver despesa supèrflua o que podríem destinar per a altres activitats.
Una de les formes d’evitar les duplicitats és la cooperació entre administracions, emmarcada dins el principi de lleialtat institucional. Sembla però que les administracions públiques al nostre país –o les persones que estan al capdavant– estan geloses de compartir funcions i de generar sinèrgies amb ens d’àmbit superior o igual (com podria ser Consells-Ajuntaments, Governs Central-Autonòmic o entre Ajuntaments). En el cas que vos comentava al començament de l’article, la regió de Copenhague (Dinamarca) i la regió de Skåne (Suècia), tot i pertànyer a diferents països, amb llengües diferents, fa molt temps que van decidir començar a col·laborar per crear una gran àrea metropolitana, com a font d’atracció de riquesa i inversions. Perquè saben que el món del segle XXI tendrà els seus fonament en les ciutats, en les grans urbs com a centre de concentració de talent, empreses i innovació.
Posant el focus a Balears, i en concret a Mallorca, sembla mentida veure el funcionament del transport públic circumscrit única i exclusivament a l’àrea de Palma. Obviant que la capital comparteix nucli urbà amb Llucmajor a s’Arenal. Obviant que Marratxí és un “municipi dormitori” i que la gran majoria dels seus habitants entren cada matí a Palma i polígons industrials per a desenvolupar activitats professionals. Per no parlar dels vincles que es podrien crear amb Calvià. Com molts estareu suposant, això és la constatació d’una àrea metropolitana —que de facto existeix— i que no s’ha desenvolupat a nivell administratiu. Durant tot l’article he estat parlant del transport públic (connexions ferroviàries i línies d’autobusos regulars), però la creació d’aquest ens administratiu o la col·laboració entre ajuntaments ha d’anar una passa més enllà i integrar el màxim de serveis públics, sense que això suposi un retrocés en l’autonomia municipal. La col·laboració no és sinònim, en cap cas, de pèrdua del poder de decisió. I en canvi, la col·laboració permet oferir uns serveis a la ciutadania de major qualitat i amb major extensió dels que hi haurà si treballam tots sols. Units podem generar més valor afegit i per tant, oferir millors serveis.
Si Copenhague i Skåne, aquestes dues regions de Dinamarca i Suècia treballen plegades i els funciona. A què esteim esperant per començar a copiar aquest model d’èxit? Al cap i a la fi, tot és voluntat d’apostar per un bon servei públic i que els ciutadans així ho sentin. Que els doblers que pagam, estiguin ben gestionats. Tota una utopia avui dia...