Fins ara, els exàmens de selectivitat es repartien en la nostra llengua en fulls normals, blancs. A l’aula, com que els alumnes que venien de fora i estaven exempts de català se sabia qui eren perquè prèviament d’anar a selectivitat s’havien d’abonar unes taxes, tenien dret a rebre l’examen en castellà en un full de color sípia. Com que he estat durant anys membre del tribunal dels exàmens de selectivitat, vos puc dir de ciència certa que quedava ben clar que el sípia es reservava exclusivament per a aquests joves que duien residint (o no) un temps prudencial a les Illes. En cap cas, un alumne podia sol·licitar per pròpia voluntat un full d’examen en castellà. No és cert, idò, la notícia que vaig llegir a «Diario de Mallorca» que a cada aula hi havia un examen en castellà per si qualcú no entenia qualque cosa del control en català. Si hi havia un nouvingut, hi havia un examen a posta per a ell, si n’hi havia dos, dos, però si no n’hi havia cap, cap!
Ara Ciutadans ha demanat que tots els estudiants tenguin dret a rebre els enunciats dels exàmens en castellà. I a mi em sembla que dur endavant la proposta de C’s constata a la pràctica el fracàs del nostre sistema educatiu i dels fastos de celebració de trenta anys de la Llei de normalització lingüística. Si al·lots que s’examinaran de l’assignatura de català, que han rebut ensenyament teòricament vehicular en català als centres de secundària d’on provenen i que pretenen ingressar, principalment, a la UIB (que majoritàriament té el català com a llengua d’ensenyament) i essent les Universitats de Barcelona, València i Autònoma de Barcelona, tres de les facultats de fora que més freqüenten els balears (principalment de Menorca i les Pitiüses) i que també usen aquesta llengua, no s’entén gens ni mica aquesta mesura.
A part, és ben sabut que devers un 80% dels alumnes contestaven fins ara els exàmens en català mentre que un 20% optava per l’espanyol. Crec que el fet que la carta de presentació sigui per defecte en català augmentava la quantitat de respostes en la nostra llengua; però el nou criteri davallarà sens dubte el nombre d’exàmens contestats en la llengua d’aquí, la qual cosa trob que és molt lamentable per un país que hauria de defensar el seu idioma. Qui l’impulsarà si no ho feim nosaltres mateixos?
Tenc molts d’amics que votaren el govern del canvi —no conec, ni de bon tros, tanta gent que votàs el PP o C’s! — esperant que seria una cosa diferent del Sr. Bauzà. Tanmateix, la majoria d’aquests il·lusos càndids perceben ara que això cada vegada s’assembla més al final de «La revolta dels animals» de George Orwell. A la darrera escena, quan el personatge s’acosta per la finestra veu que els animals cada pic s’assemblen més a les persones. Aquí ens passa el mateix, que cada vegada que mir els nostres governants trob que es pareixen més als del PP i C’s.