Està clar que cada moment polític ve marcat per uns fets determinats, que a cops intenten marcar el propis partits, i altres venen marcats per les circumstàncies i, tal volta, l’atzar.
Aquesta setmana passada crec que els moments polítics venien marcats pels continus shows que ja ens tenen acostumats els companys i companyes de Podemos.
Va començar amb el delirant i surrealista discurs del diputat podemita Salvador Aguilera, el qual encara no ha pogut ser transcrit pel personal del parlament per ser tot una demostració de llenguatge encriptat i sense cap tipus d’estructura. Un poema veure el president del parlament, company de Salvador, esclatar en rialles, acompanyat d’un sempre seriós Thomàs, del que vàrem veure un nou caire, amb una rialla d’orella a orella. “ Esperpento en el Parlament” titulava mallorcadiario.com amb un seguit de les grans frases del colorit diputat “ Viva España, viva lo que venga”, “ Melià, Meliaaaaà”, “ Hoy no se aburrirán”, tota la raó tenia el senyor Aguilera.
Però des de la bancada podemita encara ens varen servir un segon plat de despropòsits polítics. La ex de Podemos Montse Seijas torna sortir a escena, no per la seva tasca legislativa o política, sinó per que es quedava a dormir al parlament, segons ella no havia trobat hotels, és clar Palma és una ciutat amb poca oferta hotelera, segur que no va poder trobar res de res. No puc ni imaginar-me la senyora diputada deambulant amb camisola per les dependències parlamentàries. La realitat sempre supera la ficció.
Però el moment polític també té moments transcendents, té actualitat que si afecta, o afectarà, a molts de ciutadans de les illes. Per exemple l’aprovació de la tramitació de la llei de lloguer turístic, un bunyol que en vers de donar llum donarà fum, sinó, temps al temps.
És clar, que tots aquets fets, tenen la seva traducció en la intenció de vots dels illencs. Les enquestes més que uns resultats exacte, el que ens poden ensenyar són tendències. Els friquis de la política, com un servidor, devoram, analitzam i treim conclusions de les diferents enquestes polítiques que ens van servint els mitjans de comunicació. Aquest diumenge ens hem llevat amb el titular de que l’esquerra perd poder, perd massa i que el Pi és converteix en el possible àrbitre de la política balear.
Com he dit, més que fitxar-nos en els nombres concrets, anem a veure un poc les tendències. Que l’esquerra baixa pareix innegable, MES amb els seus escàndols casolans i les seves disputes internes pareix que no acaba d’engrescar ni als seus, la política de aliances amb Podemos tampoc ajuda i la falta de polítiques més agosarades per acontentar certs grups tampoc és present, en definitiva, contra en Bauzá vivien millor. Pel que fa a Podemos, que dir més, els shows constants desgasten la marca, ja no són els que canviarien el món, governen a Cort, al Consell i són claus al Parlament, però poques coses han fet. El PSOE pareix que és manté, manté els magres resultats de Francina Armengol, no s’aprofita del seu poder, però al manco no cau, veurem com afecta el retorn de Pedro Sánchez.
El PP no aconsegueix créixer, les constats noticies de corrupció, que dia si dia també afecten a la formació feran molt difícil recuperar els vots perduts. Part d’aquest vots pareix que passen a Ciutadans que continua com a marca blanca de la dreta espanyola, refugi dels votants que fugen de la corrupció pepera i recolzats per la premsa estatal que ens venen una imatge fresca d’Arrimadas i Rivera.
El Pi, Proposta per les Illes, sempre ha sofert en les enquestes, sempre els ha donat un nombre inferior de diputats i diputades, que pugi el seu número em fa pensar que serà major del que diuen, a més els seus dirigents és van consolidant i són dels més valorats , Jaume Font dia a dia i de forma clara i propera va explicant que és, i més important, que vol ser el Pi.
Els moments política marquen l’actualitat i, tira a tira, marquen el futur dels partits.