La frase “canvi de camisa” té varis significats, normalment ens canviem de camisa cada dia després de la reparadora i saludable dutxa matinera i que és el començament d’una jornada segurament plena d’activitats, les quals et posaran en el dubte de quina es la millor camisa per afrontar-les, tot depèn de l’activitat programada i on es la posta en escena. Per jo no és igual fer de fuster mecànic que presidir el Parlament de les Illes Balears.
Però no és aquest el significat què vull expressar d’aquesta frase, el canvi de camisa del que n’hem parlat és el que majoritàriament fa tothom cada dia, no així en el sentit pejoratiu, que vol dir que s’ha canviat de criteri, que t’has passat a l’altre banda, que has canviat les teves idees, tot per un interès o bé econòmic o polític.
Hi ha exemples de persones que no han tingut cap mania de canviar-se de camisa per que la que duien els hi estrenyia el coll exageradament, mentre que temps enrere bravejaven de la mateixa camisa que després els hi molestava. Lamentablement per circumstàncies de la vida, el que antes era bo, ara ja no ho és, especialment si de qualque forma n’has sortit escaldat.
A les Illes Balears (i a la resta d’Espanya) hi ha polítics que es canvien de camisa sense posar-se vermells, desacreditant i posant en evidència un posicionament interessat, aquí no fa falta saber llatí, fa falta coherència i dignitat.
Jo sóc un dels que penso que la President Armengol ha impulsat un pacte de les forces d’esquerra pel seu propi interès, a nivell nacional ha passat de estar al costat d’en Pedro Sánchez, a donar suport a Patxi López i no en té prou, cerca un pacte de ells dos en contra de Susana Díaz, no és la primera política ni serà la darrera que es canvia de camisa, sols tenim que recordar les mocions de censura que s’han produït especialment en el Consell de Menorca i entendrem per quins interessos es mou un trànsfuga.
En Biel Company, com molts d’altres, ha passat de ser Conseller del Govern del President Bauzá a ser el seu oponent en la disputa per presidir el PP de les Illes Balears, s’acusen i traïcionen sense manies. Antes corda i poal i ara no es parlen, ¿com s’explica això?
Toni Gómez, Vicepresident plenipotenciari del Govern Bauzá, home de confiança i ca de bou del President, ara al costat den Biel Company. ¿on es la lleialtat que pregonava quan tenia poder? Tot és una farsa, una mentida. Interessos i més interessos.
A mi també hem va tocar, me varen acusar de canviar-me de camisa, va sortir de la boca viperina de la senyora Llobera, de Sóller, que representava una agrupació agrícola quan en el primer pacte de Govern, els pagesos capitanejats entre d’altres per l’ASAJA den Biel Company varen dur la maquinària agrícola i els tractors davant del Consolat de Mar i varen tirar una camionada de taronges i una tona de llet enfront de l’edifici. Sols jo com a Cap de Protocol i dos o tres membres de seguretat els vàrem atendre perquè les autoritats no varen donar la cara, fins i tot, no ni havia cap, sols el Secretari General Tècnic que mirava els fets des de darrera una persiana. Quan en Biel Company, Fernando Fortuny de la finca de Comasema intentaren accedir al Consolat de Mar, la senyora Llobera me va dir “xaquetero” mentre una pluja de taronges i llet queia sobre jo i en Toni Oliver de Seguretat i que vàrem aguantar estoicament.
Nosaltres sols complíem amb la tasca que se’n va encomanar. Com a professional de Protocol i també personalment sempre he estat fidel, lleial i responsable de tots el actes i actuacions al llarg de la meva vida. I en aquesta convició, cada dia al matí, camisa neta. Políticament i personalment no m’he canviat mai de camisa, sols he fet feina pel Govern de les Illes Balears