Sempre m’han agradat els Beatles, per jo un dels millors grups musicals de tots els temps per la seva originalitat, innovació i recerca de noves formes musicals i literàries. Una de les cançons més emblemàtiques va ser “Lucy in the Skay with Diamons”, vells rockers diuen que va ser una immersió al LSD, una droga al·lucinògena molt consumida en aquells dies.
Els esdeveniments polítics a les darreres setmanes al Govern i especialment al Parlament de les Illes Balears, és com un espectacle de titelles poques vegades vist a les Institucions a la nostra història contemporània.
Un Govern que inexplicablement tira enrere les propostes dels Ajuntaments en el repartiment de l’ anomenada eco taxa. S’han recaudat 30 milions i les propostes eren de 160 milions d’euros, no ni ha per tots, i no hi varen pensar abans?, que esperaven, SI, són un Govern de “pa amb fonteta”, novell, incapaç de preveure els esdeveniments. No saben que’ls Ajuntaments són l’Administració més propera als ciutadans? Estaria bé formar un “Consell de Savis” format per ciutadans i polítics de prestigi per assessorar al Govern en els temes més conflictius i evitar que li surtin els colors tan sovint.
I del Parlament, que me’n deis, Un espectacle encara més propi d’un circ. Ara els números no quadren. Podemos ja no té el suport de 10 diputats, na Xelo i na Montse han traspassat el riu Pecos, com bé diu el meu amic Miquel Segura i s’han establert al Grup Mixta. Podria ser un bon moment per replantejar el pacte, ja han passat dos anys i les cosses han estat mes a prop del desastre que de l’excel·lència, no seria una utopia plantejar un canvi a la Messa del Parlament per aconseguir més representativitat amb la participació de tots el grups parlamentaris, i si no de tots, del màxim possible.
Però per jo, lo més a prop del “Lucy in the Skay with Diamons” es presentar al diputat Picornell per Presidir el Parlament de les Illes Balears, que quedi clar que no tinc res a dir a nivell personal del diputat Picornell, però el seu perfil, en la meva opinió, no és el més adequat per ocupar aquesta poltrona. La seva imatge, cabells massa llargs, vestimenta inadequada, no obtenen la idoneïtat per ocupar aquest càrrec. Si tenim en compte el criteri de Podemos, no ens semblarà tan estrany, diuen que assisteixen al Parlament amb la vestimenta d’anar a fer feina. Per aquesta manera de pensar, el diputat Picornell va vestit d’acord amb el seu ofici, ferrer, feia feina a una empresa de fusteria metàl·lica, digníssima professió, tan important com qualsevol altre i que no vulnera cap requisit per presidir la Institució. Però el President del Parlament te un altre perfil, necessita una imatge que no molestí a ningú, com diuen en mallorquí “Totes les masses fan mal”, es la segona Autoritat de les Illes Balears i per presidir la Institució que representa a tots els ciutadans de les nostres illes, caldria tenir ho en conte. La Situació mes Deplorable dels darrers temps, es lo mes semblant a una dosis de Lucy in the Skay with Diamons.