Aquest 2017 serà un any que ens depararà un bon grapat de congressos de partit que ja es van anunciant a bombo i platerets. Aina Aguiló sorprenia a tothom en premsa el dia 29 —jo ho vaig haver de mirar bé per si queia el dia dels Sants Innocents— que es presentaria al congrés regional del PP, mentre Pablo Iglesias entonava el«Te pidoperdón» a l’estil de l’«AlóPresidente»veneçolà. Vistalegre II, per part dels populistes d’esquerres, i el congrés regional del PP, que tendrà lloc després de l’estatal, seran en efecte tres dels congressos que se celebraran aquest 2017, però no seran els únics.
Recordau que a Pedro Sánchez el tomaren de la bicicleta mentre pedalava una pujada rosta i costeruda, i és clar això de frenar en sec de vegades no és tan senzill. Sense el selló socialista, el líder de la negació contumaç a Rajoy va treure les claus del seu auto per dir que recorreria els pobles d’Espanya i que si trobava prou suports presentaria una candidatura al congrés del seu partit. Fra Citroën ara es fa estimar per aquestes bases però va perdent pistonada entre els càrrecs alts i mitjans de la formació i, mentrestant, el PSOE més mesell a la dreta de la història continua en mans d’una gestora i fent el pagès cada vegada que les bases reclamen la convocatòria d’un congrés.
El personalisme d’Albert R ivera també li està passant factura. I s’hi suma el viratge del partit que naixia a Catalunya per ubicar-se a l’espai de l’esquerra «no nacionalista»[!?] i que s’enquadra ara a Espanya entre el centre d’Adolfo Suárez i l’extrema dreta de Juan CarlosGirauta. Carolina Punset, el sector socialdemòcrata de les rels i TranC’sparencia són els atacants dels punts més febles del partit taronja.I Inés Arrimadas només és el taló d’Aquil·les de Rivera, però la presa que cobegen és el líder indiscutible de la formació.
S’enduu la palma el PP. Com que no hi havia cap congrés regional convocat quan Bauzá va llançar la seva candidatura, al carrer Gènova es pensaren que volia enfrontar-se a Rajoy, però l’estatal serà un congrés a la búlgara; se n’esperen tan poques sorpreses com d’una assemblea del Partit Comunista Xinès. I el congrés regional de les Illes serà un cafarnaüm amb l’actuació estel·lar de José Ramón Bauzá, les aportacions sempre enginyoses d’Aina Aguiló —acabarà sumant-se al sector de Joserra si accepten pop com animal de companyia—, la miqueta de corrupció de Jaime Martínez per salpebrar-hotot i el sempitern sector regionalista de Gabriel Company que no acaba de tornar ni d’anar-se’n mai. «Sa mula des Líric», postil·laria aquí Gabriel Cañellas.
A les Illes, també El Pi celebrarà el seu congrés devers el mes de maig,emperò en aquest cas no es preveuen gaires sorpreses ni cap candidatura que s’enfronti al lideratge de Jaume Font. El pobler està en ratxa —tot el que havia pronosticat de l’olla de caragols de Podemos s’ha acabat complint punt per punt— i sembla que continuarà al peu del canó del partit regionalista una legislatura més. I al final d’aquest any que ahir encetàvem, els partits estaran a un any i mig d’envestir els comicis autonòmics de l’any 2019.