Aquest passat divendres vaig assistir al tradicional sopar de Nadal del Pi, Proposta per les Illes Balears, quedant inaugurat el meu calendari particular de sopars i altres celebracions lúdiques festives que no acaben fins passat sant Antoni.
A part de compartir taula amb companys i companyes de tots els pobles de l’illa, amb batllesses i batlles, regidors i regidores, diputats i diputades, etcètera, etcètera, el que em va agradar més és les converses informals d’abans i després de l’àpat on és pot sentir el batec sincer de la política illenca.
És clar que hi va haver els discursos del president Jaume Font, vicepresident Josep Melià i del secretari general Antoni Amengual, on a part de donar les gràcies a tots i totes, a part d’encoratjar-nos a seguir lluitant dia a dia per un projecte, a part de fer cinc cèntims del que hem anat fent és va parlar del que representa el Pi, un partit de centre, illenc, d’aquí i que sòls ha de defensar els nostres interessos i que ara més que mai és necessari, per què després de dues votacions a eleccions generals els representants illencs han quedat més que engolits dins els aparells dels seus partits que estan sofrint més d’un ensurt.
Però les declaracions ja les heu llegides aquets dies als mitjans de comunicació i com ja vos he avançat aquets sopars serveixen per posar-te al dia de com va el partit. Està clar, que com qualsevol grup, en el Pi hi haurà gent que no coincidirà amb la majoria, hi haurà discrepàncies més o manco sonores, hi haurà gent que trobi allò o el de més enllà, però pel que vaig sentir i veure, l’esperit que va fer crear aquest partit, que ja varen donar el seu primer fruit en els bons resultats que va aconseguir en les darreres els eleccions autonòmiques i locals, segueixen sent el fil conductor i el tarannà que imprimeix caràcter a aquest partit balear.
Si no vaig equivocat aquest sopar de Nadal va ser el primer que no estava determinat per les urgències d’unes eleccions properes o pell seu propi naixement, podríem dir que aquest ha estat un sopar tranquil, de normalitat, i crec sincerament que ara és l’hora de agafar forces, de fer les feines que cal fer, ben fetes i en fonaments per què quan arribi l’hora de noves escomeses electorals les bones notícies arribin.
El temps de les preses, de les improvisacions, ha de donar pas al temps de la planificació, de l’enfortiment, de la formació, de la preparació, tant pel que fa en els punts més dèbils com en els més forts.
Cal que el Pi, Proposta per les Illes Balears, aprofiti l’oportunitat que té aquest pròxim any per agafar força, ha arribat aquí, 2016, en un bon lloc i moment, en un moment en que molts de partits estan en una profunda crisis tant de lideratge com de missatge, tal volta el pròxim sopar de Nadal ja s’estarà tornat a pensar en eleccions, per tant, com diem per aquí a poc a poc i bona lletra.