Decàleg del representant públic

L’ètica civil aplicada als representants públics elegits o bé designats, ha de ser la premissa de la seva acció.

Dic això perquè fa poc hem sortit d’unes eleccions “bis” generals, ara ja en procés de “negociació” per formar govern, davant un hipotètic llindar d’unes eleccions “ter”.

Atès l’esmetat i sense voler fer tractat d’ètica, voldria recordar aquest recull d’orientacions per aquells que, com a bon esportistes, també puguin exerceix-ne l’esperit al proper Govern “bis” o, si escau, “ter”:

─ No treballar només pel guany.

─ Ser conscients de la importància civil i moral de les institucions en què hom serveix com a representant públic.

─ Preparar una preventiva, clara i pacient informació per a la ciutadania.

─ Posar-se al lloc dels altres, superant la inclinació a adoptar esquemes de comportaments burocràtics i rutinaris.

─ No defensar privilegis, donar falses expectatives ni explotar egoistament la confiança dels altres buscant avantatges personals.

─ Mantenir el sentit de la justícia i de la imparcialitat sense caure en la lògica dels favors i recomanacions.

─ Preocupar-se que el capdavall se satisfacin les necessitats, responsabilitzant-se de totes les conseqüències de les pròpies accions o omissions.

─ No deixar-se temptar per la feblesa ni la ignorància.

─ Tractar bé les coses de tots.

─ Estimar el treball ben fet, cultivant un viva consciència ètica–pública.

Potser, això, sigui una clara i visible conducta d’alguns representants públics que volen actuar amb vàlua i bona voluntat.

Alonso Medinas Prats