SI, el futur i un retrovisor

Érem a Ses Voltes celebrant les festes de Sant Joan el dia abans que s’acabàs la darrera campanya electoral amb en Bernat Prats, en Jeroni Rosselló i la dona i l’ex-senadora Joana Xamena. Ens trobàrem gent de Sobiranistes per les Illes i conversàrem fraternalment amb ells sobre com havia transcorregut la campanya electoral. El sendemà celebraven l’acte de cloenda a la plaça del Tub però ja era moment perquè els de SI i els que ho vèiem des de defora féssim una mica de balanç mirant-ho pel retrovisor.
Ja caminant per Dalt Murada, tornant els primers que he esmentat, na Xamena em comentà que això de SI no s’acabaria diumenge amb els comicis; m’agrada na Joana perquè té el cul pelat d’estar en política i va vaticinar el que a molts encara no se’ns havia acudit. Efectivament, a misses dites, ho reconeixen i això canvia la panoràmica per complet. Jo el que li vaig dir a na Xamena és que espai per a SI a unes autonòmiques del 2019 no n’hi havia i que podia alenar tranquil·la. SI es crea en un moment molt concret en què ERC sotsobra a la deriva, El Pi decideix no presentar-se per raons econòmiques i MÉS ven la seva ànima al dimoni a canvi de l’elixir de fer Toni Verger diputat per mitja legislatura. En aquest context sorgeix SI per evitar que aquestes illes quedin eixorques d’una opció política nacionalista, cosa que no s’havia produït mai d’ençà de la Restauració borbònica. Ho empeny l’Assemblea Sobiranista de Mallorca de Tòfol Soler i «chapeau» per a ells.
A SI la veien la darrera conxorxa d’ERC maldament no ho fos però hi donàs suport —morts i tot, devien pensar els ortodoxos del PSM, Esquerra encara dóna guerra!—, d’esquitllentes comptava amb el beneplàcit de tota la branca nacionalista-sobiranista d’El Pi i «sotto voce» les famílies històriques pessemeres aplaudien un gest que comptava entre la llista amb l’històric ex-regidor del PSM d’Inca Andreu Caballero o el professor de la UIB Nicolau Dols, que hauria estat Conseller d’Educació per MÉS si aquesta formació hagués accedit en aquella conselleria. Fins i tot, Francina Armengol respirava alleujada perquè l’«spin off» de SI li permetria salvar els mobles socialistes, i a can PP devien pegar uns bots de pam perquè la nova candidatura li garantia la primera plaça en litigi.
Tothom estava ben content amb la irrupció de SI, però ara totes les tornes s’han girat. Amb un PSIB endèmicament entestat a tirar del vot de la pesquera nacionalista, amb la bubota de la CUP que continua organitzant-se, amb una ERC que no sabem si mutarà en SI o no, amb MÉS, amb El Pi al centre-dreta... No hi ha espai per a una altra formació nacionalista. Només tornaran a fer riure als dos grans partits, sempre beneficiats de l’atomització imperant.
De la mateixa manera que SI va fer un paper molt digne i que se li ha d’agrair per no haver-nos deixat ignominiosament erms als que mai votarem una opció castellana a les estatals, ara perpetuaran un error que tendrà MÉS com la seva víctima més propícia, però no exclusiva. Quan ERC es presentava a les Illes, els seus vots tant aquí com al País Valencià només servien per debilitar les opcions autòctones sempre més fortes. Un error de càlcul que en part contribuí a engreixar el monopoli de Cañellas a les Balears i sobretot als vint anys d’agonia popular que han hagut de patir els valencians. Ara ERC pareix que no hi és, vol exercir SI aquest rol de mosca d’ase?