Aquets darrers dies amb la dimissió de la Consellera de Participació, Transparència i Cultura, m’ha recordat l’expressió d’un ex alt càrrec popular anomenat a l’anterior Pacte d’esquerres illenc com “ la tropa”.
I no és que la sortida d’un alt càrrec d’un govern sigui una notícia nova, el senyor Bauzá pareixia no trobar una persona adequada en la Consellaria d’Educació, on passaren un parell mallorquí de consellers fins i tot una menorquina anomenada també Camps que va posar el llistó molt alt en els despropòsits d’aquesta cartera en la passada legislatura. També cal recordar que la Consellaria de Salut va tenir altes i baixes constants.
Però com deia, no és la dimissió el que ha sonat pitjor , sinó la forma.
Primer de tot, el dia elegit per fer-la, el dia clau, el dia en que s’aprovava l’Oficina Anticorrupció, estrella de la consellaria i, m’atreviria a dir, del Govern Armengol, que ha posat el focus en aquesta xacra illenca i ha estat senyera de l’esquerra, la lluita i denuncia de la corrupció no em malentenguin. A més aquest dia és el Dia d’enganyar, on a Menorca, des d’on es va digitalitzar l’exconsellera, es dediquen a fer bromes com el nostre dia dels innocents.
Pareixia que tots, o al manco això diuen els cronistes polítics, coneixien les desavinences d’Esperança Camps amb el seu equip, tots menys el portaveu del Govern Marc Pons que en la seva trobada setmanal amb els periodistes va tirar pilotes fora i assegurava que tot era una bassa d’oli. Poques hores després es feia evident la primera crisis de govern amb la dimissió de Camps.
A més, aquest fet ha demostrat que la Presidenta Armengol ha de pegar un cop damunt la taula si no vol que això vagi a més. Si un govern de pacte necessita més feina i constància , si un govern de pacta necessita més equilibris, més diàleg, el que no és pot consentir és que MES per Menorca faci i desfaci a la seva voluntat, ni que sigui en el seu tros de pastís governamental. Si tots van per lliure a la seva això és convertirà en un guirigall i les Illes ni els illencs ens mereixem un desgovern.
Els membres que formen el govern, el Psoe i Més, han d’actuar de forma conjunta i molt coordinada, ja que el seu soci exterior, Podemos, aprofita cada oportunitat per treure el cap i marcar territori, i no vull pensar que passarà després de que s’acabi el serial de les negociacions estatals.
La situació serà delicada per la presidenta, si s’aconsegueix un govern de Psoe i Ciutadanos, amb Podemos a l’oposició aquets traslladaran aquesta al Parlament Balear, si entren de qualque formula a l’executiu central intentaran marcar perfil propi i per tant seran més exigents amb l’executiu illenc. Per altre banda si hi ha noves eleccions, que vos tenc que contar, es donaran les culpes uns als altres de la impossibilitat d’un pacte d’esquerres i s’autoproclamaran com els únic i vertaders progressistes, solució a tots els mals de la dreta.
Però jo som optimista de mena, encara avui, primer diumenge d’abril lluent i radiant, crec que hi haurà un acord en el govern central i que la Presidenta Armengol posarà a cadascú al seu lloc. Esper que no sigui la primavera que altera el meu raonament, la setmana que ve sabrem més de tot plegat.