El diumenge dia 27 de desembre, en tornar a ca nostra després de passejar per Palma en la bona companyia de la família i gaudir de les llums de Nadal i del concert de l'Escolania dels Vermells a la Catedral de Palma, tenia una bona sensació de benestar per lo bé que ho vaig passar. Ja havia sopat i vaig posar la nova IB3 de n'Andreu Manresa, donaven els Premis 31 de Desembre organitzats per l'Obra Cultural Balear. Tot d'una em visitaren vells records d'altres èpoques en referència a aquest acte, un acte que els temps en què l'OCB tenia molt més estirada, es feia en espais en capacitat per un milenar de persones com per exemple, la Sala d'Actes del Casino de Mallorca, on les Institucions o empreses que tenien molta capacitat de convocatòria, organitzaven els actes en aquell lloc, amb un bon sopar, l'acte principal amb els parlaments que tothom esperava i que si no et convidaven, no eres ningú socialment. Les senyores treien de l'armari les millors vestimentes pel que significaven aquells esdeveniments, en els Premis 31 de desembre, la cultura i un poc de glamur no hi estaven renyits, es podia ser reivindicatiu, solidari, respectuós però sempre amb estil, tot és valorava molt més, podies anar vestit sense corbata si volies (en molt pocs casos) però no quasi bé com un drapaire, com passa avui en dia.
Era a finals de 1995 quan el senyor Cristòfol Soler i Cladera, President de les Illes Balears, va assistir als Premis 31 de Desembre, era la primera vegada que un President assitia a aquell acte organitzat per l'OCB presidida pel senyor Antoni Mir i que si no ho recordo malament va tenir lloc a la Sala d'Actes del Casino de Mallorca. L'assistència del senyor Soler no va agradar als seus socis del Partit Popular, assistir a un acte de suport a la llengua catalana i tot allò que significava l'OCB no estava dins l'esperit del Partit Popular, en aquells dies també va impulsar l'aplicació de les incompatibilitats als membres del Govern i tot plegat, va servir com a excusa al Grup Parlamentari del Partit Popular per perdre la confiança amb el President Soler i fer-lo dimitir. El 18 de juny de 1996 va ser investit President de les Illes Balears el senyor Jaume Matas Palou.
Però tornem als Premis 31 de Desembre, quina diferència amb els Premis d'ahir!. Sols aconseguiren omplir la platea i qualque llotja del Teatre Principal de Palma ( no ho va veure així qualque periodista, que al seu criteri el Teatre Principal estava abarrotat). Res a dir dels guardonats, especialment al Premi Bartomeu Oliver, que va ser atorgat al "Projecte Fabricants de Bunyola", coneguts meus i persones amb extraordinària validesa, com tots els actes guardonats.
La posada en escena va ser la normal en aquests tipus d'actes que s'organitzen al Teatre Principal els darrers anys, falta d'imaginació, massa sòbria i jo diria que espartana per aquest tipus d'actes, el millor varen ser les referències a Ramon Llull, molt adequades al context de l'acte. En la meva opinió, la Nit de la Cultura no està contraposada amb el bon gust, no estarà malament un poc d'esforç per aconseguir millors resultats de cara al públic.
No entenc la imatge que hi volen donar alguns al no posar-se la corbata, ¿tanta nosa fa?, de no saber quines són les referencies i ocasions per anar vestits adequadament, sobretot per donar valor a aquestes celebracions. En les ocasions especials com per exemple, Nadal, aniversaris, actes institucionals, la majoria de gent aprofita per ressaltar aquests actes, posar i decorar una bona taula o un escenari adecuat no és un tema de dretes ni esquerres, és tradició, bon gust i ferles diferents.
També em va sorprendre molt la imatge de'n Tòfol Soler, sempre havia estat molt cuidados amb la vestimenta, i ara, des de que es President de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, sembla que s'ha relaxat un poc.
No fa falta anar d'etiqueta, però ser una mica més cuidados no estaria malament per donar valor a l'acte i al meu entendre, demostrar que ser progressista, defensar la cultura catalana, la seva llengua i cantar la Balanguera amb orgull, no és motiu per fer una demostració pública de qui va més mal vestit.