OPINIÓN

Ser protagonistes

María Juan | Lunes 08 de junio de 2015
M'agrada el tarannà que tenen els polítics del nou pacte. Evidentment hi ha de tot, com a la vida mateixa. Però van canviant algunes coses, i s'intueixen canvis en algunes altres. Això és bo, és el que realment voliem els ciutadans: veure que la “res publica” podia ser diferent al que havia estat fins ara.

Els ciutadans voliem uns polítics, un governants, que pensassin en nosaltres en primer lloc, en segon i en tercer. Ha semblat durant moltes legislatures que els aspirants a governar, a dirigir els bens públics que arribaven, ho feien amb la prioritat d'omplir- se les butxaques – s'ha comprovat que en alguns casos, sí ha estat així -. Mentres, una guarda d'amics i parents esperaven amb la boca badada que els arribàs una direcció general, o una feineta important. També estic segura que molts d'amics i familiars podien fer perfectament aquestes tasques.

Tot aquest entramatge, real des de que la política és política, no havia quedat tan a la vista com els darrers anys. El respecte cap al ciutadà havia desaperescut totalment.

Ara, els partits de l'esquerra aquí, demostren que sí, que els ciutadans són la prioritat, la seva prioritat.

La seva manera de negociar, on han pactat programes ja ens dona una pista. Tenen ideals, il·lusió i ganes de fer feina. Els manca experiència, sí. Alguns són nouvinguts i d'altres són rates velles. En Biel Barceló sembla que aprén dels joves que l'acompanyen. Aprofita les ganes i la innovació que suposen. Fer feina amb joves, i saber donar-lis el seu lloc demostra intel·ligència. Barceló no era precisament una cara nova, no podia presentar-se com la cara del canvi, de la renovació. Un polític que ha fet de la política la seva manera de vida. Però té un bon equip, gent preparada, gent amb principis. Faran bona feina, i també es trobaran amb molts entrebancs. Les equivocacions i les decepcions formaran part del seu dia a dia.

Han aconseguit que més d'un es sorprengués a ell mateix posant una papereta de Més dins les urnes.

En canvi na Francina Armengol ho té més complicat. Ella dedicada exclusivament a la política, portaveu a l'oposició, i representant d'un partit molt ferit pateix l' incredulitat dels ciutadans. Les seves ganes de protagonisme l'allunyen del respecte dels ciutadans. Ja ha comandat des del Consell i no va fer llarg.

Crec que tots els que foren cap de cartell volien la cadira, es presentaven per comandar, però na Francina va cap a la cadira. No és aquest el missatge que us han fet arribar els ciutadans. Volen ser els protagonistes.

El PSOE necessita regenerar-se i treure racons encara. No és l'alternativa. Confii amb el seny dels socialistes de les illes. Trobaran els seus principis.

Ara és el moment dels ciutadans. No volem polítics ben mudats, dins un bon cotxe, i amb privilegis. Hem demanat a les urnes polítics treballadors, que vagin a peu, i conscients que els doblers públics són de tots, dels ciutadans.