Mallorca en mans externes

Aquella vella dita que diu “amb doblers faràs agricultura, però amb agricultura no faràs doblers”, és especialment vera en es cas de Mallorca. Si un fa agricultura no és que faci doblers, és que a sa majoria de casos en perd. Aquí es major repartidor de subvencions no és sa Política Agrària Comuna (PAC) europea, ni es Govern espanyol, ni es Govern balear. Aquí ses finques viuen de ses subvencions que els hi donen es seus propis propietaris. Ses petites dimensions de ses finques en uns casos, s’orografia difícil i sa mala qualitat des terrenys en uns altres, i sempre es clima sec i impredictible, fan que s'activitat agrària a Mallorca, llevat d’unes quantes explotacions molt intensives i de regadiu, no sigui rentable.

Per això veim, un dia darrere s’altre, propietaris farts de perdre doblers que, per molt de greu que els hi sàpiga, les posen en venda. Com que sa gran majoria de mallorquins no podem comprar-les, i aquells que poden estan escalivats i s’estimen més una casa devora la mar o un bon iot, ses finques acaben a ses mans de milionaris estrangers o de qualque peninsular ric. Una pena veure com desapareixen des patrimonis familiars finques que els han pertangut molts d'anys, de vegades segles, perquè no les poden mantenir.

Afortunadament a Mallorca, encara tenim sa possibilitat de dedicar ses cases de foravila a agroturisme o a vivenda vacacional. Amb sos ingressos que s'obtenen se poden mantenir teulades, aixecar esbaldrecs, exsecallar, llaurar, sembrar..., en definitiva, ajudar que s'explotació sigui rentable i no sigui
necessària sa seva venda. De fet, si s'obligació de ses administracions és vetlar pets interessos des seus administrats, en aquest cas els tocaria no només no posar emperons sinó facilitar sa dedicació de ses vivendes de foravila an aquestes activitats turístiques complementàries a s'explotació agrària.

Amb això no només s’ajuden es grans i petits propietaris agrícoles. Sa reconversió d'antigues construccions agràries en allotjaments turístics –com, per exemple, magatzems, graners o cellers, impossibles de modernisar amb un ús mecanisat– suposa feina per picapedrers, ferrers o fusters. Pes manteniment d’aquests agroturismes són necessaris també jardiners i empleats que facin net. No existeix es “tot inclòs” en aquest tipo de turisme, i això és positiu pes supermercats i restaurants.

I, encara que només fos per un mínim de sentit de justícia, a qui, gràcies an es seu esforç econòmic i personal, manté es preciós paisatge mallorquí, que tan important és per s'atractiu turístic de sa nostra illa, se li ha de facilitar s'oportunitat de participar, maldament sigui en una petitíssima part, de sa
riquesa creada pes turisme de sa qual, per altra banda, disfruta la resta de sa nostra societat.

Pentura així no hauran de vendre es seu patrimoni.