Les festes de Ciutat

Llegesc en premsa que un antropòleg ha fet una recerca sobre el tema de les festes de Sant Sebastià. Quan el meu amic Jaume Marvà, melòman ell, em va dir un any que volia venir a Palma per festes, li vaig dir que no s’esperàs que allò fossin unes festes com les de la Mercè (ell és de Balaguer) o les de Sant Joan de Ciutadella, on un any tots dos hi havíem anat plegats. Les nostres festes no eren per sentir-se’n gaire orgullós pensava jo per dins, maldament a ell li poguessin anar bé perquè bàsicament es tractava d’anar de plaça en plaça a treure el cap pels concerts. I de jovenet, m’havia tocat sempre acabar a un cornaló que era la plaça on cantaven en la nostra llengua, o moure’m entre dues (a la plaça Major sempre sol tocar el ball de bot) o tres (de vegades, quan hi ha governs progressistes, afegeixen una tercera plaça en català). L’any de les tres places va coincidir precisament la vegada que vengué en Jaume, i a mi, que de música no n’entenc un borrall, em volia convèncer que aquella tercera plaça, en què havien programat un parell de grups alternatius, era estratègicament la més important de totes. «Estratègia» és una paraula molt d’en Marvà.

I ara arriba l’antropòleg, l’estudi del qual no m’ha llegut encara de llegir, a dir això que jo pensava però que no havia gosat escriure. Pareix, per l’especialista, que aquest tipus de festa que feim no s’avé gaire amb la resta de festes europees mediterrànies, que fa massa fred —això és el que veig més discutible tenint en compte que a Europa hi ha latituds molt més gèlides que la nostra— i que això dels concerts a Palma és un invent modern. El primer pic va ser el 19 de gener del 1980, just l’any després que Ramon Aguiló entràs de batle, segurament usant els concerts exteriors com a reclam per atreure els freds mallorquins —aquests sí que són freds de bon de ver!— a torrar al carrer.

Però quatre més dècades més tard ja no fa falta el companatge de la música. No entenc quin sentit fa celebrar concerts «40 Principales» i rapinyar un euro per veure si podem dur en Rosendo o na Malú. Home, si encara un any em diguessin que em duran Rod Stewart, que Madonna farà el Blond Ambition World Tour per les barriades i pobles de Palma o que Frank Sinatra hauria tocat «My Way» en plena Porta de Sant Antoni... No, ara fora bromes. El model dels concerts a les places crec que és revisable i està obsolet i la línia tecnodemocràtica de Cort de demanar a la gent si s’estima més Els Pets o Antònia Font no funciona perquè la tecnodemocràcia no passa per aquí. Consisteix en què els polítics abandonin els despatxos de Cort i baixin al carrer per participar en experiències com la de la Confraria de Sant Sebastià amb l’Orgull Llonguet i el bar Can Vinagre. I si haguessin tengut dos dits de front, ells que presumeixen tant de ser diferents d’aquells altres, no haurien deixat morir Sant Kanut.