La Policía Local

He viscut de primera mà el comportament de la Policia Local de Palma com d’altres indrets i tots indiquen que hi ha coses que no canvien, lo dolent i lo bo perdura en el temps.

La presència de la Policia Local ha de transmetre tranquil·litat i seguretat a la ciutadania, a les portes de les escoles per donar seguretat als nins i nines que hi assisteixen, en els barris el policia amic o a l’aeroport on el problema dels taxis pirates és una diarrea d’insults i enfrontaments que fins i tot pot arribar a bufetades, quan fan acte de presència, (encara que no sigui la seva competència), els pirates desapareixen, és la seva feina, transmetre autoritat però amb educació i cortesia, la seva funció no es fer por a ningú, si un ciutadà ha comés una infracció, el Policia Local l’ha de sancionar que per això és l’autoritat, fen saber a l’infractor el motiu de la sanció, i ho ha de fer amb amabilitat donant les explicacions pertinents, però amb fermesa.

No és igual quant han d’ actuar en casos més delicats, robatoris, violència domèstica, accidents, bregues, on la situació és ben diferent, nervis, situacions greus que fins hi tot poden comprometre la integritat física. Aquí no valen excuses, primer resoldre el problema, amb contundència i fermesa i després el tracte adequat al delinqüent.

No sempre ha estat així, quan jo tenia 12 o 13 anys, circulava en bicicleta pel Passeig de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú, la ciutat on jo vaig néixer, quan un municipal motoritzat, amb uns bons mostatxos i que imposava molt, m’aturà per comprovar si duia la placa de plom que en aquell temps era com la matrícula de les bicicletes i no, no la duia, fins aquí bé, el municipal complia amb la seva obligació, però immediatament me va dir “quants de diners dus?”, jo li vaig contestar :“30 pessetes” (eren en monedes) , “me les dones i ja te’n pots anar, ah, i no diguis res a ton pare i a ta mare”! Ni multa, ni cap paper com a mentres, va agafar les 30 pessetes i com si no hagués passat res, va posar la moto en marxa i se’n va anar. Jo, tot esglaiat vaig partí escapat tan aviat que hagués pogut guanyar una etapa de la Volta a Espanya a l’esprint.

Com veieu, la corrupció de la Policia Local no és d’ara, ve d’avior, la gran diferència es que avui no és “calderilla”, quan parlem de tracte de favor són quantitats importants, sexe a canvi de fer els ulls grossos, avís anticipat d’inspeccions a discoteques i moltes més “coses”. Què val la dignitat d’una persona? Val la pena tornar-se tan petit i amb deshonor per un grapat de doblers?

Desig que la opinió optimista del Comissari Palouzié en el discurs del Dia de la Policia Local sigui el principi de la recuperació dels valors d’aquest col·lectiu tan important i que torni la responsabilitat i el seny als que s’han equivocat de direcció dedins de la Policia Local de Palma.