La bunyol llei

Un bunyol, col·loquialment, s’atribueix a qualque cosa mal feta o que surt malament.

La modificació de la llei turística pel que fa al lloguer turístic era una de les grans lleis d’aquesta legislatura, era una llei en majúscules, ja que erròniament, el pacte de la conga va posar el seu punt de mira en aquest tipus de turisme atribuint-li tots els mals, les set plagues bíbliques que sofreix la nostre càlida autonomia.

Els problemes de saturació, són per culpa del lloguer turístic, problemes en les infraestructures, és per culpa del lloguer turístic, falta d’habitatges per treballadors de temporada, per culpa de lloguer turístic, Palma canvia i certs barris són inaccessibles pel seus preus dels lloguers, per culpa de lloguer turístic . Per tant segons els senyors de Mes i la seva deslleial companyia, podemitas, si arreglam el lloguer turístic, tots aquets mals s’acabaran, la gent viurà feliç i les pròximes eleccions seran com un camí de rosses.

Com un mentida mil cops repetida , molts han caigut en l’error de creure que és la veritat. A part han tingut un aliat inesperat, aliè a ells, els grans hotelers, que no estan disposats a repartir el pastis que significa el turisme, és seu, el seu tresor, que han creat i gaudit d’ell des de fa 50 anys, i ara, un parell de mallorquinets volen gaudir també del seu tresor, llogant el seu pis de la Colònia, o la finca familiar.

Per tant ja tenim els hotelers amb els seus escuders de sempre, PP Balear, i la nova esquerra, més infantil que mai i populista que mai, jugant al mateix equip, jugant a l’equip que no vol la distribució de la riquesa que genera el turisme, jugant a l’equip que no vol que pobles de l’interior de Mallorca puguin gaudir de certs beneficis del turisme, que no volen que la oferta complementària visqui de la gent que venen a pisos i cases, que s’ho volen menjar tot ells i que per simplificació de la realitat donen la culpa de tot a una manera de realitzar turisme que ha vingut per quedar-se, que és un fenomen internacional i que les noves tecnologies i sistemes de comunicació potencien cada cop més.
Dimarts passat vaig tenir l’oportunitat de ser el Parlament de les Illes Balears, i ser testimoni de primera ma del debat que havia d’aprovar aquesta llei estrella de la legislatura, que al final es va convertir amb un bunyol de llei.

Una sessió caòtica, avorrida i llarga, amb molts de tecnicismes, amb moltes esmenes, pareix que tots havien de posar la pinzellada a la nova llei. Primer els membres del pacte, cada cop més debilitats, sols conten amb Mes per Mallorca i PSOE, han de convèncer cada cop que volen treure res endavant a altres membres que en teoria els donen suport, Mes per Menorca juga el seu paper de defensar la Balear menor, molt be, sempre des de la responsabilitat de saber que estan, d’una manera o altre , governat. Amb Podemos arribà el show, el diputat Aguilera despertà l’atenció de tots, amb un discurs de titulars i buit de contingut, defensà l’emergència habitacional però no va sabre definir-la ni dir quina era la seva solució, exposà la portada del Jueves, gran revista satírica, com a principal argument de la seva exposició, i insulta als seus companys socialistes del govern al consell d’Eivissa quan els va dir que no eren de fiar, de traca.

Pel que fa al seu gran aliat, el PP, va ser gris, com si amb ell no anés la cosa, com el seu nou dirigent, ja tenien els podemitas per liar-la, ells és podies rentar les mans ja que aconseguien el que volien, aturar la regulació del lloguer turístic i acontentar els hotelers.

El Pi va fer seu la veu dels que volen poder llogar casa seva, dels que volen tenir una regulació clara i objectiva, dels que volen poder donar una resposta al mercat.
Al final un gran bunyol de llei, on el govern ha quedat retratat i no sap con sortir-se d’aquesta situació, demanant disculpes i afirmant que la llei que ells han aprovat no serveix de res, com a mínim, surrealista. La comèdia continuarà.