III jornada de debat del Pi

Dissabte 6 de Maig vàrem celebrar a Manacor la darrera jornada de documentació del Pi, proposta per les Illes Balears, abans del II congrés que es ferà a Palma el pròxim dissabte, baix el lema de Creixem amb tu.

Aquest cop va ser el torn de la ponència d’estratègia política en la qual s’ha de basar l’acció del partit els pròxims anys.

Vàrem parlar de la necessitat d’un nou model d’Estat més dispositiu i bilateral, on és puguin resoldre els problemes d’integració, que avui tenim, de les distintes realitats nacionals que hi ha a l’estat espanyol, amb un repartiment dels recursos més just, un nou model que tengui com a senyes d’identitat la descentralització tant a nivell fiscal com a polític.

Crec que no diré res nou si afirm que l’estat de les autonomies, que el model actual, està en crisis, per molt de motius i ha provocat un descens del nivell de benestar a les illes Balears que no pot continuar, el nostre futur va en aquesta direcció, no podem seguir 40 anys més amb el drenatge fiscal que estem sotmesos.

La segona idea, ni va haver moltes més en un dematí ple de debats al Molí den Polit, que volia destacar es la centralitat i el caràcter illenc del Pi, centrats en Balears, destacava el ponent Joan Prats, posant les bases del partit: seny, esforç, serietat i centrisme.

Cal fugir del bipartidisme, que no ha estat positiu per les illes, cal tenir un projecte que vulgui integrar les quatre illes, ja que aquesta serà la nostra força, el nostra aval davant Madrid per negociar una situació més justa. Volem gestionar els nostres aeroports, els nostres ports, cal millorar la connectivitat, pensar amb la doble o triple insularitat que sofreixen els menorquins, eivissencs o formenterers.

L’actualitat, amb les negociacions dels pressupost de l’Estat, han fet que aquestes aportacions estiguin més vigents que mai.

Molts som els illencs que miram amb una mescla de admiració i estupor el que està passant amb les negociacions dels pressupost que han demostrat que les illes Balears no contam una regadora. El País Basc i Canàries serveixen de model del que volem en un futur proper per nosaltres mateixes. De l’altre arxipèlag espanyol vull la seva capacitat d’unitat per reclamar a Madrid el que necessiten, amb un diputat al congrés defensen més el seus interessos que en tots els que hem enviat nosaltres del PP, Psoe o Podemos. D’Euskadi el seu model d’autonomia fiscal, gestionat per un eficaç PNB, que amb més de 100 anys d’història ha demostrat ser el millor garant per defensar els bascos i basques, fent ballar un aurresku a nen Rajoi i a tot el seu govern.

Ara cal recordar l’aposta fallida de MES amb el seu matrimoni amb Podemos a les darreres eleccions estatals, un Podemeos que demana constantment el cap del dirigent pesemero Barcelo, un matrimoni que no ens ha dut res de bo. Cal recordar com els dirigents de Mes per Mallorca varen menysprear la possibilitat de crear un bloc transversal per anar a Madrid, junts els partits d’àmbit insular, esper que hagin aprés la lliçó i que a les pròximes siguin més humils i posin les necessitats de les illes per davant dels egos, filies i folies personals.