Crònica d'uns pactes

A la història recent del nostre país, mai hem tingut que sofrir uns polítics més desastrosos, mentiders, pocavergonyes, sense escrúpols que en Pedro Sánchez i en Pablo Iglesias, no els hi poso el tractament de senyors davant el seu nom perquè no se’l mereixen, han demostrat que no ho son, fins hi tot en Felipe González ha criticat que s’hagin repartit els càrrecs antes de parlar del programa, que les cases es construeixen des d’avall i no pel terrat, Rodríguez Ibarra, expresident d’Extremadura, també ha afirmat que si pacten amb els independentistes es dóna de baixa del PSOE. Hi ha altres barons del partit que també han criticat i qüestionat aquesta aberració.

Des de les eleccions del passat 28 d’abril fins a les del 10 de novembre, en Sánchez s’havia omplert la boca de dir que mai pactaria amb Unidas Podemos, que no dormiria tranquil amb Iglesias all seu govern, que no eren de fiar, que amb ells tornarien les targetes de racionament, que com es resoldria la crisi de Catalunya amb Unidas Podemos en el govern i moltes, moltes més afirmacions.

En Iglesias tampoc va quedar-se enrere, va afirmar que no es pot creure la paraula d’en Sánchez, que l’únic escull per formar govern era ell, però al final va assumir que era Unidas Podemos i moltes més acusacions que seria molt llarg de relacionar.

Vistos tots els esdeveniments i comentaris anteriors al 10N, que ha passat perquè 24 hores després, agafant a tots desprevinguts, en Sánchez i en Iglesias varen signar un pacte de govern amb la possibilitat de que en Iglesias sigui vicepresident i ademes obtingui tres ministeris, un d’ells per la seva parella Irene Montero, això no es nepotisme ? Com ens podem fiar d’aquests personatges? Que hi ha darrere aquest pacte? Ara val lo que antes del 10N era impossible? Per mi no, però lo que si tinc ben clar és que no es pot jugar ni enganyar als ciutadans. No els hi quedarà altre camí que pactar amb els independentistes, que amb tota seguretat els hi demanaran contrapartides (com s’ha fet sempre), en aquest cas impossibles de dur a terme, segurament algunes d’elles fora de la llei, insistir en un referèndum sols per Catalunya, amnistia als polítics presos, per qualcú presos polítics.

Els catalans de caire independentista anteposen la política a les lleis, tenim l’exemple d'en Torra, President de Catalunya on ha comparegut davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència al no acatar l’ordre de la Junta Electoral Central de retirar els llaços grocs dels edificis de la Generalitat, ha dit que no es defensarà de res, i que ho fa per defensar els drets dels catalans. Aquesta és la política d’en Torra, desobediència a les institucions que no son seves.

Personalment no m’agrada lo que estem vivint, entre uns i els altres estan dividint Espanya per la meitat, l’ombra d’un conflicte de més envergadura està damunt nosaltres. Mentres, aquí a les nostres illes, la President Armengol no es cansa de dir que els pactes amb Unides Podemos i Mès son l’exemple que han de seguir en Sánchez i en Iglesias, Déu ens agafi confessats, si qualcú es capaç de enumerar que es lo que ha aconseguit el pacte, que ho digui.

Armengol està cada dia més enfora de les quotes de poder d’en Sánchez i més a la deriva amb un govern de polítics que sols se'n poden salvar una minoria. No tenim un futur polític esperançador, ens cal esperar que passi el temporal i torni la calma per poder dormir tranquils com deia en Sánchez, encara que a la meva edat i amb tot lo viscut, jo ho faig com un nadó. Aquets no hem trauran ni
un àpex de la meva felicitat.