Catalunya per mi és molt especial, molts sabeu que hi vaig néixer i hi vaig viure els meus primers 19 anys, hi tinc família, amics i molts de records. Era el temps
de la dictadura, que no em cansaré de dir ho, per mi no va ser un gran trauma, eren les últimes cuejades d’aquell malson per molts, és cert que no hi havia masses doblers, al manco per les classes treballadores que no ho tenien fàcil per tirar endavant, pels avis i els pares la postguerra va ser feixuga.
El meu pare m’explicava que quan era jove, anava pel carrer amb un amic i un grup de policies feixistes els varen aturar i els varen fer que es peguessin a punyades fins que els diguessin prou!! i si afluixaven els feixistes encara els hi pegaven més fort amb unes porres, terrible. No, això jo no ho he viscut.
Seguint les imatges de la darrera setmana de violència a Catalunya m’ha recordat aquest passatge de la joventut del pare, aquell temps veritablement era una dictadura, hi ara que és? La Policia Nacional, Guardia Civil i el Mossos fan la feina que se’ls hi encomana, al meu entendre amb proporcionalitat, defensant als de ciutadans de Catalunya d’una minoria violenta, provocadora, emparada per un President de la Generalitat i del seu Govern que en comptes de donar-lis suport, els hi demanen responsabilitats, investigant la seva actuació els dies de violència extrema. Una gran deslleialtat. Quina confiança
amb el seu President poden tenir els Mossos?
Lamentablement, si mires la televisió de Catalunya te’n adones que TV3 no es imparcial, els seus presentadors i la majoria de tertulians defensen “fort i no et moguis” el procés d’independència amb uns criteris radicals sobre les seves avantatges, justifiquen la violència dels manifestatns amb l’excusa de la provocació de la Policia, defensen un referèndum que si no es canvia la Constitució no es legal, estan en contra de la sentencia del “procés” amb penes exagerades de 9 a 13 anys de presó, però que és legal. Jo tampoc crec que siguin unes condemnes ajustades, són polítiques emmascarades amb el dret, però és el que tenim, tot això per defensar una independència que saben que d’aquesta manera no l’ aconseguiran mai.
Na Pilar Rahola, una ex política d’ERC, ara tertuliana i analista de la televisió pública de Catalunya que segurament cobra per desenvolupar aquest paper, no s’atura d’anar en contra de la unitat d’Espanya amb uns exabruptes i un to de veu més propi d’una persona que fa feina a un mercat que una persona educada i culta, no es defensa així la independència. Que pretenen els polítics que no gaudeixen de llibertat, ser màrtirs? Justifiquen 100 anys de presó la defensa de les seves idees? Segurament per ells sí, com aguantaran l’aïllament de les seves famílies, lamentablement qualcuna pot fer fallida, és molt difícil viure tants anys sense veure creixer els fills, no abraçar-los i donarlis una besada abans d’anar a dormir, la companyia de l’esposa, la distància produeix fredor i el dia a dia pot crear situacions inesperades. Ara, tot es defensa d’uns valors polítics i d’unes idees amb coratge i resistència. És cert que en poc temps gaudiran del tercer grau i això els permetrà un retrobament amb la vida normal, però, ho serà?.
Torra no és el President de tots els catalans, només dels independentistes, quin tipus de personalitat té aquest personatge que no dóna la cara ni per els escoltes que el defensen a ell, que són Mossos d’Esquadra, els mateixos que segons ell, varen exercir una violència desproporcionada. En la meva opinió no està qualificat per dirigit Catalunya, ningú el vol, es queixa de que en Sánchez no li agafa el telèfon, però ell no dóna cap passa per que l’agafi. A en Sánchez també li han de donar qualque lliçó de com es dirigeix un estat amb una Comunitat Autònoma que es vol independitzar.
Avantatges de la Independència a Catalunya, ara per ara, poques, que prenguin exemple dels bascos, que amb el seu mestratge, aconsegueixen uns dels millorsfinançaments de totes les Comunitat Autònomes entre d’altres avantatges, podria estendrem molt més, però ara no es el moment. Inconvenients? tots, violència, confrontacions entre catalans i amb quasi tota Espanya, ciutats que cremem, empreses que se’n van de Catalunya, turisme en dificultats, petits i mitjans negocis amb pèrdues importants i tantes i tantes coses més. Sols desig que acabi ben aviat.
Tras garantizar la pasada semana su permanencia en la élite del fútbol español, el RCD…
El Parlament ha aprobado una iniciativa que reclama al Ministerio del Interior el despliegue permanente…
Miles de personas llenan la Plaça de Santa Margalida en una representación única que celebra…
Ser Niños Prodigio tiene sus aristas. De todos es conocido el caso del pequeño Wolfang…
La ‘processó del Sant Enterrament’ vuelve a llenar el centro histórico de emoción y sentimiento.…
‘Milk for Ulcers’, un álbum marcado por la pérdida de su padre Paul Auster y…
Esta web usa cookies.